Überspringen zu Hauptinhalt

Vegni e mirei!

„Mirei il tschut da Diu“, di Gion egl evangeli dalla dumengia vargada (Gn 1,35-42). Dus da ses giuvnals han udiu quei ed ein suandai Jesus. “Rabbi, nua stas ti?” “Vegni e mirei!”, ha Jesus detg. “Els ein i cun el ed han viu nua ch’el steva ed ein restai cun el per quei di.” Veser e restar! Cheutras han els astgau vegnir datier ad el e far ina profunda experientscha. In da quels, Andriu, meina suenter quella experientscha era siu frar Simon tier Jesus.
Savens cloma Dieus carstgauns entras carstgauns che han fatg experientscha cun el e che plaidan era sur da Diu e sia muntada en lur veta. Igl ei donn ch’ins ughegia ozildi strusch pli da plidar avon auters da Diu, gnanc en famiglia.
Dieus cloma aunc oz carstgauns. El cloma entras habilitads e duns ed entras eveniments, mo ei dat strusch enzatgi che fa attents che quei ei la vusch da Diu. L’interpretaziun religiusa d’eveniments quotidians maunca. Cu vegn per exempel la carezia d’in carstgaun, la naschientscha d’in affon, ni in eveniment legreivel era interpretaus sco in regal da Diu? Segir, Dieus exista per fetg biars, mo el ha da far pauc cun lur veta. Strusch enzatgei vegn interpretau neu dad el.
Jesus ha detg: “Vegni e mirei!” El envida era nus da vegnir e star cun el. Mo aschia savein nus era far experientschas cun el, da quellas che enriheschan nossa veta.

sur Marcus Flury

An den Anfang scrollen