Überspringen zu Hauptinhalt

La baselgia Parochiala assumziun da Maria, Sagogn

Informationen auf Deutsch
  • Baghetg en fuorma da crusch drizzaus viers igl orient.
  • La davosa renovaziun els onns 1987 – 90
  • Retschercas archeologicas vid ils fundaments han tradiu che siu origin va anavos sil 4. ni 5. tschentaner. Gia lu fuva ella schi gronda sco oz e sia dimensiun semida buca pli tras tut ils temps.

4 diversas fasas ella historia dalla baselgia:

  1. 5 e 6. tschentaner: chor ina apsida en miez rudi e cun in baun per spirituals
  2. 8 e 9. tschentaner: baselgia carolinga cun 3 apsidas
  3. 12 e 13. tschentaner: chor (apsida enamiez) vegna transformada en in rectanghel e probabel cun elements gotics
  4. 15 tschentaner: baselgia gotica cun la tuor 1449

Testament da Tello 765

Ei vegn numnau ina gronda cuort cun divers baghetgs. Ila beins ed il vast funs vegnan numnai cun nums locals ch’existan per part aunc oz. Quei fatg vegn adossaus alla baselgia da s. Columban. Quella existeva carteivlamein naven dil 6. ni 7. tsch. Els onns 60 dil davos tsch. han ins anflau ils fundaments dalla baselgia a Bregl da Haida. Ils historichers supponan che quei sancturari fuvi la baselgia privata dils victorids. Igl uestg Tello fuva era in member da quella dinastia. Sia cuort e tut ses beins ha el fatg si alla claustra da Mustér.

Cunquei che la baselgia da s. Columban vegn repetidamein menziunada en quei document, han ins ditg cartiu che nossa baselgia seigi stada dedicada a s. Columban. Denton viers la fin da quella scartira anflan ins tuttenina in èr ni prau che cunfina cun la baselgia dedicada a Maria.

Quei cumprova che la baselgia da Sagogn fuva dall’entschatta enneu ina baselgia da Nossadunna. (S. Columban cumpara ver 200 onns pli tard che gl’origin da nossa baselgia.)

Tochen tier la reformaziun (1526) fuva la baselgia da Sagogn baselgia da vallada. Tier ella s’udevan Schluein, Laax, Castrisch, Sevgein, Riein e schizun Pitasch.

En in temps malguess ton sin intschess politic sco en fatgs da cardientscha sefa la reformaziun. Ei menass cheu memia lunsch sch’ins vuless enummerar ils divers motivs che han menau tier la reformaziun. Cun il renomau concil da Trient che ha giu liug denter 1545 – 1563 ha la baselgia catolica reagau sin la reformaziun che sederasava ell’entir’Europa.

Ils conclus da quei concil el Grischun mo vess da realisar muort uestg e la politica dallas 3 Ligias. La finala pren Carli Borromeus a mauns la refuorma dalla veta religiusa. Sut si’influenza sefa la Missiun retica. Tras quella obtegnan in’entira roscha pleivs grischunas paders caputischins sco plevons. La gronda part da quels vegnan dall’Italia.

Igl onn 1633 arrivan ils emprems paders caputschins era a Sagogn. Els anflan ina pervenda aspramein desolata. Biars dils habitonts ein ni catolics ni reformai, aschia da dir neutrals. Ila paders entscheivan cun rigurusas instrucziuns en fatgs da cardientscha ed introduceschan registers per batten, nozzas e mortoris. Immediat semetten els alla lavur dalla renovaziun radicala dalla baselgia. Els dattan alla baselgia in vestgiu baroc el stil talian denton senza sminuir ni engrodir il baghetg sco tal. Stucaturs dil Tessin segnan per las ovras da stuc d’aulta qualitad. Egl intern dalla baselgia lain els picturar 57 maletgs. Il capo-pictur ei Giovanni Babtista Macolinus (1604 – 1673) dalla Val s. Giacomo cun sia signatura digl onn 1639. La consecraziun dalla baselgia renovada ha giu liug gl’onn 1640.

Ils maletgs

Vesend quella rihezia da maletgs, pudess ins tertgar che quei seigi succediu tenor beinmanegiar. Quei ei denton buca aschia, biaronz sebasa gl’entir sin in concept ponderaus tras. El risguarda 4 temas: Cristus, Maria, s. Carli Borromeus e s. Francestg.

El chor
ils quater evangelists, silsuenter maletgs  dall’affonza da Jesus; egl arviul dalla nav: scenas dalla passiun

Maletgs da Maria, bi enamiez Nossadunna sco regina dil parvis; dretg caplutta dil s. rusari cun ils 5 misteris da letezia, 5 misteris da tristezia e 5 misteris da gloria; plinavon maletg nua che s. Catrina e s. Dumeni retscheivan il rusari, lu il maletg da Nossadunna sco protectura dils vitg da Sagogn e Schluein cun la punt veglia sur il Rein

Altar grond

Altar da Nossadunna

Maletgs da s. Carli Borromeus: 7 maletgs ella caplutta laterala e sigl arviul da quella.

El chor seniester:

Las plagas da s. Francestg, enamiez sigl artg igl uoppen dils caputschins

Duront sortir dalla baselgia:  seniester igl uffiern, dretg il parvis; lu aunc inaga seniester in fragment d’ina pictura dil temps gotic.

Ils altars

Igl altar grond
Nossadunna va a tschiel e vegn encorunda (maletg signaus da Johann Jacobur Moler 1724)

Ils dus altars laterals

Dretg: s. Fidel da Sigmaringen

Seniester: s. Antoni da Padua. Omisdus altars
pli u meins gia el stil rococo. Els ein l’ovra da Placy Schmid da Mustér,
igl onn 1757.

Duas truccas da spirituals fuvan pli baul all’entschatta dil chor, 18. tsch.

Trucca dils nobels entuorn 1670 cun ils uoppens dalla famiglia de Mont Löwenberg (Schluein) denter quels dils Demonts e Castelli à St-Nazar.

Crap dil batten ord la gotica tardiva cun cupla da lenn ord il 17. tsch.

Orgla cun 14 registers construida da niev 1990

Text: Pieder Caduff, Fotos: Iso Tuor, Keller Andreas

Zenns da Sagogn

Ils 5 zenns dalla baselgia da Sagogn

Nr. ∅ cm Peisa en kg intonaziun onn culader
1 160 2300 c‘ 1868 Gebr. Grassmayr
Feldkirch
2 123 1100 e‘ 1831 Jos. Ant. Grassmayr
Feldkirch
3 102 632 g‘ 1963 H. Rüetschi AG
Aarau
4 98 520 a‘ 1820 D… Bonifaz Walpen
G…
5 78.5 280 h‘ 1728

Per udir il zenns da Sagogn dei in clic sil maletg dil clutger

An den Anfang scrollen