Überspringen zu Hauptinhalt

Baghetgs sacrals dalla pleiv Sevgein

Baselgia s.Tumasch

Ils archeologs dateschan in emprem baghetg sacral el temps carolingic. Manziunada vegn la baselgia l’emprema gada en in document digl onn 1340 sco patrocini s.Tumasch.

Igl onn 1491 ei il sanctuari vegnius engrondius in’ulteriura gada e consecraus cun treis altars. Il chor da gliez temps, erigius el stil gotic, ei vegnius mantenius e survescha oz sco teschamber.

La baselgia hodierna en il stil baroc ei vegnida construida denter 1687 entochen 1691 dil tuttafatg da niev, excepiu dil chor menziunau.

Igl intern dalla baselgia

Caplutta da pelegrinadi s.Fossa

Tenor l’inscripziun vid la fatschada principala eis ella vegnida erigida igl onn 1679. La consecraziun en honur dalla sontga fossa ha giu liug ils 7 da fenadur 1683. Gia igl onn 1736 ei la caplutta vegnida engrondida in’emprema gada. 1774 ei il chor vegnius sminuius per engrondir la nav ed igl entir baghetg sacral ei vegnius alzaus tenor la directiva da meister Giov. Ant. Barogi da Dardin. Pli baul visitavan mintg’onn pressapauc 5000 pelegrins la caplutta ed imploravan Nossadunna dallas dolurs per agid e cunfiert.

Crusch da s.Bistgaun e s.Fabian

Entadem Curschetta, leu nua ch’il fundament cun la crusch-fier sesanfla, era pli baul ina pintga caplutta, dedicada a s.Bistgaun e s.Fabian. Menziunada vegn quella caplutta en in document ord igl onn 1787. Ils 24 d’avrel 1956 ha igl uestg Christian Caminada proponiu da remplazzar la caplutta decadenta cun ina crusch da lenn. Igl onn 1967 ha il plevon Luis Derungs giavischau ina crusch da crap sco regurdientscha vid il dign sanctuari.

Trent’onns pli tard – igl onn 1997 – ha la pleiv da Sevgein schau construir sgr. Luregn Derungs ina cursch nova. Ils 12 da matg 1999, la sera avon Anceinza, ei la crusch da fier vegnida benedida. Mintg’onn van ils da Sevgein la sera avon Anceinza en processiun naven da Piaz (plaz amiez il vitg) a s.Bistgaun per celebrar leu la sontga Messa sut tschiel aviert.

L’orgla nova

In’orgla nova ella baselgia parochiala s.Tumasch

La dumengia da Tschuncheismas 2015 ei l’orgla nova ella baselgia parochiala s.Tumasch vegnida inaugurada en preschientscha dalla populaziun dil vitg e da numerus hosps.
A caschun dalla renovaziun dalla beselgia all’entschatta dils onns 70 han ils daners buca tunschiu d’aunc puder sanar l’orgla. En siu stagl ei ina sempla orgla da trucca (Truhenorgel) vegnida plazzada provisoricamein sin la lautga. Suenter biebein curont’onns ha la pleiv catolica decidiu da remplazzar quell’orgla da trucca cun in’orgla nova che va a prau cun la grondezia ed il stil architectonic dalla baselgia. L’orgla nova duei vegnir equipada cun dus manuals e nov registers. Igl instrument sto vegnir construius a moda fetg cumpacta, aschia ch’el drovi aschi pauc plaz sco pusseivel, per ch’il plaz sin l’empora tonschi aunc per il chor mischedau. Ultra da quei han era las prescripziuns dalla tgira da monuments cantunala stuiu vegnir risguardadas.

Ina gronda sfida per il construider d’orglas e franc era per la pintga pleiv, oravontut quei che pertucca la finanziaziun dil niev instrument.

L’orgla nova da Mathis

Sco resultat d’ina procedura da publicaziun ei la primavera 2014 la renomada firma d’orglas Mathis Orgelbau AG da Näfels vegnida elegida ed il matg 2014 ha quella retschiert l‘incarica da baghegiar l’orgla.
La firma Mathis Orgelbau AG ei enconuschenta lunsch sur ils cunfins da nossa tiara ora. Sin palancau internaziunal ha la firma construiu pressapauc 400 instruments novs. Denter auter l’orgla el münster a Basilea, denton era frequentas orglas egl Orient Extrem, sco a Taiwan ed el Giapun.
Era l’orgla ella caplutta Sixtina el Vatican e l’orgla ella caplutta dalla guardia svizra derivan ord il luvratori dalla firma d’orglas a Näfels.

Finanziaziun
La pleiv ha previu e concediu in credit da 330’000 francs. Quella summa includa tuttas necessitads supplementaras, sco per exempel la dismessa dall’orgla existenta sco era las lavurs d’adattaziun vid l’empora.
Grazia allas tschiens pintgas e grondas donaziuns ed als biars padrinadis da fiffas eis ei reussiu alla cumissiun dall’orgla da recaltgar enteifer dus onns ils daners per l’orgla nova tochen in pign rest da strusch 8’000 francs.

Nus essan fetg engrazieivels allas generusas donaturas e donaturs, senza lur agid fuss il project buca staus realisabels. In cordial Dieus paghi admettein era a tuttas gidontras e gidonters per lur grond engaschi e bien sustegn.

Documentaziun da fotos
L’entira historia entuorn l’orgla nova ei vegnida accumpignada dalla camera da fotografar e silsuenter documentada cun in commentari adequat per regurdientscha en in album.

An den Anfang scrollen